Del 5 al 11 de març |
|
Dinars |
Sopars |
dimecres |
|
dijous |
|
|
Crema de carxofes (recepta). |
|
divendres |
|
|
Macarrons a la bolonyesa. |
|
dissabte |
|
|
Amanida. |
|
diumenge |
|
|
Amanida. |
Pa amb tomàquet i embotit. |
dilluns |
|
|
Mongetes verdes amb beicon. |
|
dimarts |
|
|
Coliflor al forn. |
|
Durada: 45’
Nivell: mig.
Persones: 4
A ElsMasovers.cat hi pots trobar els ingredients marcats amb color verd:
– 1 kg de carxofes.
– 4 patates.
– 1 ceba.
– Llet.
– 1 llimona.
– 1 dent d’all.
– 2 cullerades d’oli.
– Sal.
– Tiretes de pernil salat (opcional).
– Pebre (opcional).
Quan hem d’embolicar entrepans o bé guardar algun relleu que no s’ha acabat, la gran majoria de nosaltres utilitzem el paper d’alumini, sense pensar en les altres alternatives possibles (més saludables i sostenibles) ni les conseqüències (explotació dels recursos naturals i gran despesa energètica) que aquesta acció té.
L’alumini s’obté de la bauxita, un mineral que s’extreu provocant grans impactes a les zones d’explotació. També cal destacar l’enorme despesa energètica i de recursos naturals implicats en la fabricació de l’alumini: fins a 15.000 kWh i 5 tones de bauxita per cada tona d’alumini.
Val la pena tota aquesta despesa energètica i l’enorme destrucció dels recursos naturals?
Tenint en compte que la vida útil del paper d’alumini acostuma a ser d’hores: al embolicar un entrepà, o bé tapar un plat per menjar-nos-el l’endemà. I si afegim la possibilitat de perjudicar la nostra salut al incorporar partícules d’alumini al nostre cos al ingerir els aliments que han estat prèviament en contacte amb el paper d’alumini. Possiblement no.
Per tal d’evitar els problemes associats al paper d’alumini, existeixen una gran varietat d’alternatives per embolicar tot tipus d’aliments: entrepans, fruita, relleus, galetes, etc.
– Les carmanyoles o els embolcalls de roba plastificada per als entrepans, són una alternativa que permeten la seva reutilització i que contribueixen a reduir els residus.
– Una altra alternativa és utilitzar altres materials on la fabricació i el procés de reciclatge dels quals no requereixi tanta despesa (tan energètica com de recursos naturals): el paper de cuina n’és un bon exemple.
– Pel que fa als relleus, una alternativa fàcil i còmode, és posar-hi un plat al revés que faci la funció de tapa. O també existeixen tapes o envasos de diferents mides i formes. I són reutilitzables.
En cas de no poder utilitzar cap de les alternatives anteriors, recorda que el paper d’alumini es tira al contenidor groc per reciclar-lo!
Fonts:
El codi que es troba a la closca dels ous ens informa del sistema de cria de les gallines, del país d’on provenen i de l’explotació on s’han fet.
El primer número ens indica el sistema de cria:
0= ou procedent d’una gallina ecològica.
1= ou procedent d’una gallina criada a l’aire lliure.
2= ou procedent d’una gallina criada a terra.
3= ou procedent d’una gallina criada en gàbia.
(al final de l’entrada s’explica detalladament en què consisteix cada sistema de cria).
Les dues lletres que segueixen el número ens informen del país de procedència de l’ou.
El número amb diversos dígits ens identifica l’explotació on s’ha produït l’ou.
2 primers dígits= codi de la provínica.
3 següents dígits= codi del municipi.
Rde dígits= codi de l’explotació o granja.
A continuació, en què consisteix cada sistema de cria:
La cria a l’aire lliure: fa referència al sistema de cria extensiva d’aviram en què els animals disposen d’un corral a cel descobert al qual tenen accés lliure durant tot el dia des de la nau on s’allotgen. Aquest sistema de cria engloba la cria ecològica, en què els animals són alimentats amb pinso procedent de l’agricultura ecològica i en cas de malaltia són tractats únicament amb productes fitoterapèutics, homeopàtics o amb oligoelements.
La forma de cria a terra designa el sistema en què els animals s’allotgen permanentment sobre un jaç, generalment de palla o d’encenalls, en una nau tancada per la qual es poden moure amb una certa llibertat.
Les denominada cria en gàbia fa referència al sistema en què els animals s’allotgen permanentment en gàbies metàl·liques reixades disposades en fileres de diversos pisos.
Text adaptat.
Informació útil: A l’igual que les cols en general (col verda, coliflor, col llombarde…) el romanesco és ric en isotiocianats; molècules que ajuden a eliminar compostos cancerígens de l’intestí.
Aport nutricional: 100 grams de romanesco aporten 33kcal, molta fibra i àcid fòlic.
Preparació: coure’l durant 10 minuts en aigua bullent. La inflorescència, amb les seves particulars formes espirals, no ha de perdre la intensitat del color ni la textura cruixent.
Text adaptat.
La majoria dels universitaris espanyols no cobreixen les recomanacions de consum d’aliments (sobretot en el cas dels llegums, cereals, fruita i verdura), tot i que el 74% es troba dins la classificació de pes normal, un 6% presenta pes insuficient i un 20% sobre pes o bé obesitat.
Són dades de la investigació “Hàbits alimentaris i estils de vida dels universitaris espanyols. Patró de consum de begudes fermentades”, realitzat amb dades de 978 estudiants de 21 universitats. Destaca que els joves porten una dieta poc vairada, amb un consum de només uns 13 aliments al dia.
“Els aliments més consumits pels universitaris són, en aquest ordre, brioixeria, gall d’indi, ous i pa“, explica el catedràtic de nutrició de la Universitat CEU San Pablo i el coordinador d’estudis, Georgio Varela Moreiras, el que implica un excés de consum de carns i derivats, a més de grasses i dolços.
L’expert ha lamentat que en general els universitaris esmorzin de manera poc adequada per a l’etapa de desenvolupament en la que es troben, ” ja que el seu metabolisme requereix més calories i nutrients que la població de major edat”, el que incideix en el seu rendiment intel·lectual.
Nou de cada deu afirmen que “prenc alguna cosa”, però només el 10% fa un esmorzar complert ( com a mínim 3 o 4 aliments).
Respecte el pes, la massa corporal es comporta millor en els estudiants que realitzen més àpats al dia, és a dir, uns cinc, i també entre els que fan més exercici.
Pel què fa les begudes, l’aigua és la més consumida, encara que en una quantitat per sota de les recomanades en el 86% dels casos.
De les begudes fermentades, és la cervesa, amb una mitjana de mig got al dia i de manera majoritària en els àpats i en companyia d’amics.
En aquest sentit, l’estudi indica que entre els consumidors de cervesa s’aprecia un índex d’adequació a la dieta mediterrània superior als no consumidors.
Respecte a l’activitat física, 6 de cada 10 fan algun tipus d’activitat esportiva habitualment, que segons l’expert, “és un percentatge menor respecte al que hauria de ser per la seva edat i estil de vida.”
El 25% dels universitaris són fumadors, amb una mitjana de 8 cigarretes al dia, i per sexe, més les dones. Els que realitzen estudis en ciències de la salut, són els que menys fumen.
La salut de la població universitària, és “encara aparentment sana“, indica la investigació, però el que planteja és aprofitar el moment per formar sobre els hàbits de vida saludables.
Text adaptat.
