La regulació de la durada dels aliments estableix una data de duració mínima que té la missió d’informar-ne el consumidor del període de “consum preferent”. Més que no pas una indicació de seguretat dels aliments, és una indicació d’homogeneïtzació de les normes d’etiquetatge a escala europea. La data de consum preferent no imposa una obligatorietat de consumir el producte en les dates indicades, sinó que es tracta senzillament d’una recomanació.
Només en el cas dels productes peribles a curt termini, que, si es fa malbé, poden representar un risc per a la salut humana, la datació s’expressa en la forma de “data de caducitat”.
En tot cas, les indicacions de la data de caducitat i la data de consum preferent es basen, principalment, en assajos de la qualitat dels aliments i són potestat del fabricant. No hi ha unes normes oficials que determini els assajos que s’han de realitzar, ni la metodologia que s’ha d’emprar per avaluar les dates de consum preferent o la data de caducitat.
Per tant, les dates de consum preferent o la data de caducitat és informació del fabricant al consumidor. No és una data marcada per cap norma ni legislació.
Així, el consum d’un producte alimentari més enllà de les dates de consum preferent o la data de caducitat, pot ser apte si s’ha mantingut en les condicions de conservació adequades.
Text adaptat.
Font: www.gencat.cat
