Desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves necessitats.
És evident la interdependència entre el medi ambient, el benestar social i l’activitat econòmica. Així com la necessitat d’establir i mantenir un equilibri dinàmic entre aquests tres factors.
“Els projectes més recents duts a terme en 20 països africans han demostrat que pot duplicar el rendiment de les collites en un període de 3 a 10 anys.”
L’agroecologia consisteix en aplicar l’ecologia al disseny dels sistemes ecològics, de manera que es pugui posar així fi a les crisis alimentàries, s’afrontin els problemes relacionats amb el medi ambient i el canvi climàtic, es millori la productivitat de la terra i es protegeixin les collites contra pestes gràcies a una anàlisi de l’entorn natural (arbres, plantes, animals i insectes beneficiosos).
Segons demostra un informe de l’ONU, el fet d’incrementar la producció d’agricultura ecològica es podria augmentar el nombre d’aliments i millorar la situació dels més pobres, ja que “els mètodes agroecològics són molt més eficaços a l’hora d’estimular la producció alimentària que els fertilitzants químics”. I perquè “l’agroecologia és un enfocament basat majoritàriament en el coneixament. Necessita polítiques públiques que donin suport a la recerca en agricultura i els serveis d’extensió participatius”.
Segons Oliver De Schutter, relator especial de l’ONU sobre el dret a l’alimentació i autor de l’informe, diu que els projectes a Indonèsia, Vietnam i Bangla Desh han registrat una reducció de fins al 92% en l’ús d’insecticides sobre l’arròs, el que suposa un estalvi considerable per als camperols més pobres. “El coneixement ha substituït els pesticides i fertilitzants. L’èxit està assegurat i es poden trobar innombrables històries similars en altres països d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina”.
Aquest mètode també està guanyant terreny a paisos desenvolupats, però la manca de suport públic i d’ambició fa que difícilment superi la fase experimental.
De Schutter també afageix que “L’enfortiment de les organitzacions socials ha demostrat ser tan potent com la distribució de fertilitzants. Els petits camperols i els científics poden crear pràctiques veritablement innovadores quan treballen colze a colze”, explica De Schutter. “No resoldrem la fam ni pararem el canvi climàtic amb l’agricultura industrial de les grans plantacions. La solució és donar suport al coneixement i l’experimentació dels agricultors i camperols i en l’augment dels ingressos dels petits propietaris per contribuir així també al desenvolupament rural.”
Text adaptat.
