Aquest pa que ens hem menjat
va ser planta,
va ser espiga,
va ser un munt de grans de blat.
Un juny el varen segar,
lligar i batre,
-fora palla!-
i al molí els van portar.
Ben mòlts, i tret el segó,
són farina
blanca i fina
que pasten a l’obrador.
El forn els rep dins la boca,
ho cou tot,
i ja tenim
un pa ros o bé una coca.
…I que ens faci bon profit!
Ai quina cosa tan bona
que surt d’un gra tan petit!
Joana Raspall.
Compartir a...
